De petit, com a molts altres infants, m’emocionava la olor de la flor, el tacte de la pluja, el cant de l’ocell… i m’entristia la flor trencada, l’ocell ferit i la persona malalta. Somniava un mon de felicitat i d’harmonia, mentre m’inquietava el neguit i patiment dels grans.
Impulsat pel meu somni observava, escoltava, preguntava, llegia i explorava. Durant anys vaig recórrer, i descartar, tots els camins al meu abast cercant la resposta, fins que vaig entendre que tots els bons camins em portaven al meu interior.
Així vaig comprendre que el meu únic anhel era retornar a la innocència i a la harmonia, i que era possible fer-ho, i que l’únic camí per arribar-hi era jo mateix doncs ningú altre podia fer-ho per mi.
I aquest profund desig de pau em va portar a parar-me, a transformar-me i a la celebració. I això és el que comparteixo en aquesta web.
