Loading...

La ment

l’espai de la fantasia

La ment i la harmonia

El camí de la ment és ample i extens, amb moltes voltes i racons. És una mena de bosc  de pensaments, de músiques i olors, és aquest meravellós i màgic espai on conflueixen les diferents formes del pensar. Aquí és on recordo, imagino, raono i calculo. És també l’escenari on es representa la obra de la meva vida, farcida de records i fantasies, d’il·lusions i decepcions.

La ment és també és l’incessant procés que m’informa del que passa al mon exterior i al mon interior, creant imatges internes d’allò de fora que arriba als meus sentits. Això esdevé un espectacle que em motiva i em proposa diverses formes de satisfer les meves necessitats i desitjos.

Quan m’hi endinso en el laberint de la ment, hi puc trobar el seu habitant més antic: l’ego, el meu petit jo, el meu més fidel servidor a l’hora obtenir recursos per a sobreviure en aquest mon. És només “aquest grapat de memòries” gràcies al qual ens a vegades em crec un ésser separat. Gràcies a ell recordo i sé qui sóc, com em dic i com menjar, i  també em diu què em convé i què no, en funció de les vivències del meu passat. Si bé això és una gran ajuda per a funcionar en el món, a vegades pot fer que em “despisti” del meu Camí i del Sentit de la Vida.

Les trampes de la ment

La ment em facilita la vida posant etiquetes a persones i coses, convidant-me a aconseguir allò que, segons la seva informació, podria donar-me més seguretat (diners, poder), més plaer o més prestigi. Això fa que, a vegades, empri el meu temps i energia en tasques innecessàries que m’allunyen de la harmonia, al identificar-me amb persones i coses com si fossin jo mateix, i fent difícil saber escollir entre satisfer les meves necessitats i el que crec que s’espera de mi.

A voltes he mirat a través del la il·lusió, a través d’un mapa mental condicionat que canviava de color segons els meus estats d’ànim. A voltes he actuat i reaccionat segons la pel·lícula que veien els “meus” ulls, amb la esperança de trobar la felicitat. Sé que la  mirada del nadó és innocent i neta, però la meva ja està tenyida per certes experiències del passat que viuen encara com creences i valors, que pugnen per distorsionar la meva visió del mon i la meva Vida.

Què puc fer

Ja digueren els Antics que el primer pas per a viure en harmonia és l’autoconeixement. Això vol dir reconèixer i transformar els filtres de la meva mirada, per ampliar el meu mapa mental. És parar y mirar, és adonar-me i sortir-me de la pel·lícula de la ment. És prendre  consciència de la meva Vida des d’un lloc més profund, més enllà d’aquest petit jo i la seva mirada superficial i egocèntrica. A això se li pot dir “creixement personal”.

“La ment és l’espai que més puc entendre perquè és la llar del jo”

“En aquest món traïdor,  res és veritat ni mentida; tot és segons el color, del cristall amb què es mira”  Ramón de Campoamor

© 2022 · Harmonia Global · Tots els drets reservats · Política de cookies · Política de privacitat