Amb la paraula “meditació” ens podem referir a coses ben diferents: reflexionar, practicar certes tècniques, un estat de la ment, etc., etc. Però totes tenen en comú el fet de “parar”: parar el cos i calmar els pensaments per a recuperar el control de la nostra vida.

Veiem a través del la il·lusió

Mirem la vida a través del mapa mental creat pels nostres condicionaments, que canvia segons el color dels nostres estats d’ànim. I actuem i reaccionem segons els fantasmes que creiem veure, mentre perseguim pastanagues inexistents creient que ens donaran la felicitat. Meditar és parar, és mirar, és veure, és tornar a casa i recuperar la calma. Meditar és sortir-se de la pel·lícula de la ment i connectar amb la Essència. És reconèixer el propi mapa mental i transformar la mirada. Meditar és la intenció i l’acció de recuperar les rendes de la nostra vida, per a tornar a deixar-les en les amoroses mans de la “Gran Vida”.

Una forma de meditar asseguts

Seiem amb l’esquena recte (per no adormir-nos) i ens proposem de no moure’ns (per no distreure’ns). Observem la respiració: com l’aire entra i surt del cos, com els pulmons s’omplen i es buiden. Aviat ens adonem de que el cos es relaxa i que els pensaments es van parant… i que estem “tornant a casa”. A aquest estat se li ha anomenat “Samatha”. Desprès ve l’estat de la visió clara o “Vipassana”, on els pensaments ja no tenen el control, i podem penetrar en lo essencial. És molt probable que ara, si hem arribat fins aquí, ja estiguem més a prop de la transcendència.

El resultat

La pràctica de parar el diàleg interior i de connectar amb la essència produeix, necessàriament, un major i més permanent contacte amb el cor i amb la sensació. Es consolida un centre de gravetat, de consciència i de certesa d’unitat amb tot. Quan sortim del petit jo sorgeix la veritable compassió, que és sentir amb l’altre.