Amb la paraula “meditació” ens podem referir a coses ben diferents: reflexionar, practicar tècniques específiques, un estat de la ment, etc., etc. Però totes tenen en comú el fet de “parar”: parar el cos i parar els pensaments per a recuperar el control de la nostre vida.

Veiem a través del la il·lusió

Mirem la vida a través del mapa mental creat pels nostres condicionaments, que canvia de color segon els nostres estats d’ànim. I actuem i reaccionem segons els fantasmes que creiem veure, mentre perseguim pastanagues inexistents pensant que ens donaran la felicitat. Meditar es parar, es mirar, es veure, és tornar a casa i recuperar la calma. Meditar es sortir-se de la pel·lícula de la ment i connectar amb la Essència. Es reconèixer el mapa i transformar la mirada. Meditar es la intenció i l’acció de recuperar les rendes de la nostre vida, per a tornar a deixar-les en les amoroses mans de la Vida.

Com fer-ho

Tot i que és possible meditar rentant els plats (meditació en acció), aquí describim una forma més segura i pràctica per a fer-ho: Seiem amb l’esquena recte (per no adormir-nos) i ens proposem de no moure’ns (per no distreure’ns). Observem la respiració: com l’aire entra i surt del cos, com els pulmons s’omplen i es buiden. Aviat ens adonem de que el cos es relaxa i que els pensaments es van parant… i que estem “tornant a casa”. A aquest estat se li ha anomenat “Samatha”. Desprès ve l’estat de la visió clara o “Vipassana”, on els pensaments ja no tenen el control, i podem veure les coses tal com son i penetrar en lo essencial. Es molt probable que ara ja estiguem més a prop de la transcendència.

El resultat

La pràctica de parar el diàleg interior i de connectar amb la essència produeix el despertar de la ment meditativa, que ens porta un més profund i permanent contacte amb el cor, i la certesa d’unitat amb tot (molt més enllà del petit jo). D’aquí sorgeix la veritable compassió (sentir amb l’altre) i la bondad carinyosa que ens mantenen connectats cordialment amb totes les persones i l’entorn.