La Consciència

Quan de petits comencem a tenir conceptes i a posar etiquetes, el món exterior ens captiva. De grans ens passa el mateix cada matí, quan obrim els ulls i veiem la varietat de formes i de colors amb els que la energia se’ns mostra, i ens oblidem de nosaltres perdent-nos en la nostra particular pel·lícula de ficció.

Però tots tenim moments en que no mirem amb els ulls que etiqueten sinó des d’un punt de consciència més profund. Ja no veiem les coses aïllades sinó formant part d’una unitat. I nosaltres tampoc en sentim separats, com és habitual, sinó que també formem part de (som) aquesta unitat.

Podem recuperar una de les coses essencialment humanes: la habilitat d’alternar la mirada de la ment funcional (la que posa nom a cada cosa) amb la mirada de la consciència (la que veu la totalitat).

La mirada

Quan la mirada està neta de condicionaments i la energia flueix amb el seu poder dins de nosaltres, l’agraïment i la celebració son inevitables. Podem connectar amb la nostra essència i amb l’amor, accedint a un estat profund de pau i benestar, a un estat de consciència plena amb una nova perspectiva sobre la pròpia vida.

Estar connectats amb el profund i la sensació d’unitat ens ajuda a viure en el present, a celebrar la vida i a florir com éssers únics que som. I pot ser celebrem el haver assaborit la harmonia global i la esperança de poder mantenir-nos en ella. Viure en la tranquil·litat i en la disponibilitat a la Vida… aquest pot ser el nostre únic desig.

Els dubtes

En aquest punt potser que ens preguntem si som nosaltres qui decideix el què pensem, fem i sentim, o si els pensament ens arriben al cervell i desprès ens pensem que son nostres… I potser també arribem a la conclusió de que la Vida és com un gran riu en el que viatgem i que ens parla, i que per escoltar-la només necessitem sensibilitat i intuïció (no pensar). I si és així la vida es converteix en una aventura i un viatge de tornada a lo conegut, a la essència.