La consciència
el coneixement immediat de sí mateix
La consciència
S’ha dit que és la capacitat dels éssers humans de veure’s i reconèixer-se a sí mateixos, de tenir coneixement de la pròpia existència i de les coses que veu, diu i fa. I també que és el coneixement immediat que la persona te de sí mateixa, dels seus actes i reflexions. També es parla de “consciència moral”. Entenc que aquestes definicions pertanyen al camp de lo psicològic, en tant que impliquen conceptes i memòria.
Aquí em refereixo a la consciència com quelcom que soc més enllà dels conceptes, de les sensacions i de la memòria… allò que se’n adona de tot. Si la ment és il·lusió i el cos son sensacions llavors la consciència és el fet d’adonar-me del què penso, sento, faig i anhelo en el moment present… i adonant-me de la pau o inquietud que hi ha en mi.
Els paranys que amaguen la consciència
El meu amic “ego”, sempre tant col·laborador, m’ofereix a cada moment imatges i paraules del que passa. Si li faig cas sense escoltar-me i segueixo les seves propostes cegament deixo de viure en el present, deixo de respondre al que està passant ara, en el present, i responc segons el que va passar en funció dels records mentals de coses “mortes” que ja han passat.
El camí
La meditació sedent o en moviment és la pràctica que s’ha recomanat, i es recomana, per accedir i consolidar un estat de presencia que per viure, i respondre, al que la Vida ens presenta a cada moment i en cada lloc. Practicar-la sense deixar-se enganyar per la ment és un bon camí “Conèixer” i així gaudir de la Calma i la Harmonia.
“La consciència està més enllà de la ment, i el jo només és el seu pretendent”